L'aigua a Catalunya

Avui dia, les exigències de la societat i l'estat del medi ambient han dut a entendre l'aigua no només com un recurs per a la humanitat sinó també com una part estructural i funcional indispensable del medi natural.

Per recollir aquesta sensibilitat envers l'aigua i per garantir una gestió basada en la sostenibilitat apareix la Directiva 2000/60/CE, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en el marc de la política d'aigües de la Comunitat Europea, coneguda amb el nom de Directiva marc de l'aigua (en endavant, DMA). La DMA suposa un canvi important en la gestió de l'aigua, ja que té com a objectiu garantir el bon estat dels sistemes aquàtics, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat, a través d'un ús sostenible de l'aigua que es basi en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics.

La DMA preveu assolir, a finals del 2015, el bon estat de les aigües, per la qual cosa exigeix la redacció d'un Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya que doni compliment al Reglament de la planificació hidrològica (Decret 380/2006, de 10 d'octubre) i que es preveu que sigui aprovat a finals de l'any 2009.

El present document dóna compliment a l'article 14(b) del Reglament de la planificació hidrològica, pel qual s'ha de preparar, publicar i posar a disposició de la ciutadania un esquema provisional dels temes més importants que es plantegen en el districte de conca fluvial de Catalunya per a la redacció del seu Pla de gestió. En aquest document es repassen de manera sintètica els quatre aspectes clau de sostenibilitat que proclama la DMA. Pel que fa a la racionalitat en l'ús dels recursos, s'analitzen les principals problemàtiques de garantia de recurs. En el cas de l'anàlisi de sostenibilitat ambiental, s'analitzen les diferents problemàtiques i les possibles línies de treball. Quant a la sostenibilitat econòmica, es realitza una anàlisi dels costos. Pel que fa a la sostenibilitat social, s'exposen els procediments de concertació i participació pública. El document ha de servir com a eina de reflexió per al desenvolupament dels diferents plans i programes de forma coordinada i amb un mateix objectiu: la redacció del Pla de gestió.

Power point de l'aigua

clica aqui

Depuradores

Sanejament de les aigües residuals
El Sanejament de les aigües residuals és tot el procediment que es fa per DEPURAR les aigües residuals eliminant-ne qualsevol contaminant que s'hi hagi introduït. Aquest procés va des de la recollida i trasllat, mitjançant col·lectors, de l'aigua residual fins les plantes depuradores, el tractament en aquestes plantes i el posterior retorn al medi amb les condicions sanitàries adequades perquè alteri el mínim possible els paràmetres físics, químics i biològics del medi receptor o per ser reutilitzada.

POTABILITZACIÓ
És el procés pel qual es converteix aigua més o menys contaminada en aigua apta pel consum humà.
Les potabilitzadores
Les potabilitzadores o estacions de tractament d'aigua potable (ETAP) són instal·lacions on es tracta l'aigua per fer-la potable. Aquest procés comprèn diverses fases: la captació, la barreja amb substàncies coagulants i reactives, la decantació i separació de sorres, la floculació, la sedimentació, la filtració, i la desinfecció mitjançant ozonització, carbó activat o clor.


DESSALINITZACIÓ
La dessalinització és un procés que permet separar la major part de les sals presents en l'aigua de mar, per produir aigua dolça d'òptima qualitat, apta per al consum humà. Aquest procés pot desenvolupar-se per mitjà de diferents tecnologies però, al Mediterrani, la més emprada és l'osmosi inversa.

EMBASSAMENTS
Les preses tenen una doble funció: emmagatzemar l'aigua i contenir les avingudes o riuades.Els embassaments, mitjançant derivacions a partir d'assuts i canalitzacions, garanteixen l'aigua per a abastament de poblacions, per a usos industrials, per a regs i per a aprofitament d'energia hidroelèctrica.
Per tant, un embassament millora la capacitat i disponibilitat d'aigua a les poblacions, garanteix cabals per als regants, estabilitza l'oferta d'aigua del territori, permet l'aprofitament d'una energia neta i renovable i lamina els efectes destructius de les riuades


Reutilització i regeneració
La reutilització, entesa com l'ús d'unes aigües que ja han estat prèviament utilitzades ha estat sempre present en el nostre país, fet comprensible si tenim en compte els règims hídrics de gran part del nostre territori. En aquest context, sempre s'ha vist la reutilització com una font alternativa o complementària de recurs, i com a tal, històricament s'ha emprat l'aigua reutilitzada.
Hom distingeix entre la reutilització directa o planificada de l'aigua, quan es reutilitza l'aigua per a usos com l'agricultura, la indústria, usos recreatius, etc. abans del seu abocament al medi, enfront de la indirecta o no planificada, quan hom capta l'aigua un cop ja ha estat tractada.
Normalment cal un tractament terciari de l'aigua per a poder-la reutilitzar. És el que es coneix com a procés de regeneració. L'aigua regenerada, doncs, és aigua depurada que ha estat sotmesa a un tractament de regeneració i que és apta per a ser reutilitzada.
Des de l'Administració de l'aigua es considera l'aigua reutilitzada com una font alternativa de recurs tan vàlida com les altres per a determinats usos i, per tant, una activitat a promoure i inserida en la planificació integrada del recurs.

Font: Document de les dades internes Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesús.

Canvi climàtic i aigua a Catalunya

El canvi climàtic, entès com una variació del clima a un ritme mai observat al registre històric i geològic de la Terra, està assumit per la totalitat de la comunitat científica internacional i, amb el darrer informe del 2007 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC o IPCC amb les sigles en anglès), es confirma que la causa (principal) és de caràcter antròpic, per efecte de les emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH) generats per moltes de les activitats humanes.
Malgrat assolir aquest coneixement, i a causa de l’extrema complexitat del fenomen d’escala planetària, els seus efectes i escenaris futurs encara presenten molts interrogants, la qual cosa fa que, a escala regional o de detall, les incerteses de les previsions es multipliquin.
Amb caràcter general, s'espera que l'escalfament del planeta, entre 2 i 6 ºC per a la segona meitat de segle, condueixi a condicions climàtiques potser més bondadoses en alguns llocs del planeta, però també a la radicalització en molts dels territoris actualment més desfavorits. En l'àmbit mediterrani, per exemple, a més d'un increment de temperatures més acusat que el del promig mundial, s'espera una tendència a la reducció de precipitacions i un cert increment de la seva variabilitat, equivalent, doncs, a una intensificació del clima mediterrani ja actualment força irregular.
Cal tenir present que el canvi climàtic és una de les manifestacions de l’anomenat canvi global, el qual ve donat pel model de desenvolupament general i el gran creixement demogràfic que ha tingut lloc durant el segle XX. De fet, resulta molt difícil diferenciar si l’origen d’un canvi en els processos hidrològics es troba en el canvi climàtic o en el canvi global (increment de les detraccions en els rius, desforestació en les conques, augment de la impermeabilització, etc.), a causa de la varietat de paràmetres que influeixen en aquests.

Agents contaminants

Les aigües residuals domèstiques provenen de cases, escoles, hospitals, etc. Contenen sobretot contaminants orgànics (orina, femta, restes de menjar...) i també poden contenir microorganismes patògens procedents de persones malaltes i d'altres éssers vius. També contenen productes de neteja, olis i restes de pintures.
Les aigües residuals agrícoles poden contenir fertilitzants i pesticides que provenen de l'aigua de reg.
Les aigües residuals d'origen industrial poden contenir productes que no es descomponen (plàstics, llaunes ...) o substàncies tòxiques. Alguns dels verins presents a les aigües residuals industrials són: l'arsènic, el cianur, el crom, el plom, el cadmi, l'anhídrid sulfúric, olis, diversos àcids, etc.
Les aigües d'escorriment circulen pels carrers i teulades quan plou. Poden arrossegar tota mena de materials, com ara plàstics, material d'enderroc, papers, llaunes...

Les aigües residuals poden tenir diversos orígens: domèstic, agrícola, industrial i d'escorriment. Aquestes aigües contenen tot tipus de contaminants
Els purins o fems procedents del bestiar de les granges també contaminen les aigües si s'aboquen als rius o rierols o si s'utilitzen en excés per adobar la terra, llavors s'infiltren i acaben contaminant les aigües subterrànies.
Els detergents contenen gran quantitat de fosfats que van a parar, aigüera avall, als nostres rius, llacs i embassaments, juntament amb les aigües residuals domèstiques i contaminen les aigües.
La contaminació per intrusió afecta a les aigües subterrànies. Es produeix quan es barreja aigua salada del mar amb aigua dolça d'un aqüífer per raó d'una extracció excessiva de l'aigua de l'aqüífer.

Ús i abús de l'aigua

Ús i abús de l'aigua



* L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total.
* Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua.
* La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris.
* L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques.
* L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres.
* També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.

Font: XTEC

Un be escàs i mal distribuït

Un be escàs i mal distribuït



* Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu.
* Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.
* La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.


Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Cal fer un ús racional de l'aigua.

* Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existen.

Font: XTEC