Depuradores

Sanejament de les aigües residuals
El Sanejament de les aigües residuals és tot el procediment que es fa per DEPURAR les aigües residuals eliminant-ne qualsevol contaminant que s'hi hagi introduït. Aquest procés va des de la recollida i trasllat, mitjançant col·lectors, de l'aigua residual fins les plantes depuradores, el tractament en aquestes plantes i el posterior retorn al medi amb les condicions sanitàries adequades perquè alteri el mínim possible els paràmetres físics, químics i biològics del medi receptor o per ser reutilitzada.

POTABILITZACIÓ
És el procés pel qual es converteix aigua més o menys contaminada en aigua apta pel consum humà.
Les potabilitzadores
Les potabilitzadores o estacions de tractament d'aigua potable (ETAP) són instal·lacions on es tracta l'aigua per fer-la potable. Aquest procés comprèn diverses fases: la captació, la barreja amb substàncies coagulants i reactives, la decantació i separació de sorres, la floculació, la sedimentació, la filtració, i la desinfecció mitjançant ozonització, carbó activat o clor.


DESSALINITZACIÓ
La dessalinització és un procés que permet separar la major part de les sals presents en l'aigua de mar, per produir aigua dolça d'òptima qualitat, apta per al consum humà. Aquest procés pot desenvolupar-se per mitjà de diferents tecnologies però, al Mediterrani, la més emprada és l'osmosi inversa.

EMBASSAMENTS
Les preses tenen una doble funció: emmagatzemar l'aigua i contenir les avingudes o riuades.Els embassaments, mitjançant derivacions a partir d'assuts i canalitzacions, garanteixen l'aigua per a abastament de poblacions, per a usos industrials, per a regs i per a aprofitament d'energia hidroelèctrica.
Per tant, un embassament millora la capacitat i disponibilitat d'aigua a les poblacions, garanteix cabals per als regants, estabilitza l'oferta d'aigua del territori, permet l'aprofitament d'una energia neta i renovable i lamina els efectes destructius de les riuades


Reutilització i regeneració
La reutilització, entesa com l'ús d'unes aigües que ja han estat prèviament utilitzades ha estat sempre present en el nostre país, fet comprensible si tenim en compte els règims hídrics de gran part del nostre territori. En aquest context, sempre s'ha vist la reutilització com una font alternativa o complementària de recurs, i com a tal, històricament s'ha emprat l'aigua reutilitzada.
Hom distingeix entre la reutilització directa o planificada de l'aigua, quan es reutilitza l'aigua per a usos com l'agricultura, la indústria, usos recreatius, etc. abans del seu abocament al medi, enfront de la indirecta o no planificada, quan hom capta l'aigua un cop ja ha estat tractada.
Normalment cal un tractament terciari de l'aigua per a poder-la reutilitzar. És el que es coneix com a procés de regeneració. L'aigua regenerada, doncs, és aigua depurada que ha estat sotmesa a un tractament de regeneració i que és apta per a ser reutilitzada.
Des de l'Administració de l'aigua es considera l'aigua reutilitzada com una font alternativa de recurs tan vàlida com les altres per a determinats usos i, per tant, una activitat a promoure i inserida en la planificació integrada del recurs.

Font: Document de les dades internes Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesús.