Canvi climàtic i aigua a Catalunya

El canvi climàtic, entès com una variació del clima a un ritme mai observat al registre històric i geològic de la Terra, està assumit per la totalitat de la comunitat científica internacional i, amb el darrer informe del 2007 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC o IPCC amb les sigles en anglès), es confirma que la causa (principal) és de caràcter antròpic, per efecte de les emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH) generats per moltes de les activitats humanes.
Malgrat assolir aquest coneixement, i a causa de l’extrema complexitat del fenomen d’escala planetària, els seus efectes i escenaris futurs encara presenten molts interrogants, la qual cosa fa que, a escala regional o de detall, les incerteses de les previsions es multipliquin.
Amb caràcter general, s'espera que l'escalfament del planeta, entre 2 i 6 ºC per a la segona meitat de segle, condueixi a condicions climàtiques potser més bondadoses en alguns llocs del planeta, però també a la radicalització en molts dels territoris actualment més desfavorits. En l'àmbit mediterrani, per exemple, a més d'un increment de temperatures més acusat que el del promig mundial, s'espera una tendència a la reducció de precipitacions i un cert increment de la seva variabilitat, equivalent, doncs, a una intensificació del clima mediterrani ja actualment força irregular.
Cal tenir present que el canvi climàtic és una de les manifestacions de l’anomenat canvi global, el qual ve donat pel model de desenvolupament general i el gran creixement demogràfic que ha tingut lloc durant el segle XX. De fet, resulta molt difícil diferenciar si l’origen d’un canvi en els processos hidrològics es troba en el canvi climàtic o en el canvi global (increment de les detraccions en els rius, desforestació en les conques, augment de la impermeabilització, etc.), a causa de la varietat de paràmetres que influeixen en aquests.